Els boscos catalans

1. ELS BOSCOS

Els boscos són formacions vegetals complexes. Als boscos podem trobar diferents tipus d’estrats o capes: l’estrat arbustiu, l’herbaci, el linoide, el molsós i el sotabosc (els elements que es troben sota les branques).

1.1. ELS BOSCOS A CATALUNYA
Els boscos que podem trobar a Catalunya són principalment boscos mediterranis.

1.1.1. Característiques
El bosc mediterrani és un tipus de bosc que es troba a les zones de clima mediterrani. Es poden trobar als territoris que donen al mar Mediterrani, Califòrnia, Xile i el sud d’Austràlia. Es localitzen entre les latituds de 30º i 40º.
El clima mediterrani es caracteritza per una irregularitat de les precipitacions que es concentren en la tardor (sobretot) i també en la primavera, una llarga estació seca a l’estiu amb altes temperatures i un hivern suau. En general, aquest clima no és gaire plujós i les plantes reben poca aigua. El clima delimita els boscos i fa que les plantes s’hagin d’adaptar a les seves característiques. Per això en aquest tipus de bosc trobem plantes de fulla perenne, que no canvien la fulla a la tardor. A més, a més, aquests boscos aprofiten molt l’energia solar.
Un dels principals problemes que afecten aquests boscos són els incendis forestals durant l’estiu, causats per les altes temperatures, les baixes precipitacions i la imprudència de la gent. Relacionat amb això estan les sequeres. Un altre problema és que l'ecosistema de bosc mediterrani és molt sensible a la desertització si es destrueix la seva coberta vegetal. Les pluges torrencials arrosseguen el sòl amb facilitat i s'erosiona amb gran rapidesa.
El sòl dominant és el vermell mediterrani i el marró, i la terra rossa relicta.
La fauna és rica i variada i inclou tot tipus d'animals.

1.1.2. Boscos catalans importants

Parc Natural de l'Albera

Cap de Creus

Collserola
Collsacabra
Serra de Marina
Massís del Montseny
Parc Natural del Montnegre i el Corredor
Montserrat
Muntanyes de Prades
Sant Llorenç del Munt
Parc Natural del Garraf
La Garrotxa
Parc Natural del Foix
Gavarres

1.1.3. Contaminació al bosc

L'actuació de l'home al llarg dels últims 3000 anys sobre el bosc mediterrani ha estat intensa i devastadora. La naturalesa de la fusta de l'alzina, la seva duresa, ha fet que hagi servit per la producció de carbó. El fet que les plantes del bosc mediterrani tinguin un creixement lent ha fet que hagi desaparegut de soca-rel la major part del alzinar. En molts llocs, només les roques sedimentàries calcàries apareixen com els elements dominants d'un paisatge malmès.

1.1.4. Incendis forestals
El foc és un element natural al bosc mediterrani, propiciat per les característiques climàtiques de la regió mediterrània : llargues sequeres, temperatures elevades i vents forts i càlids (vents de ponent).
La vegetació mediterrània està adaptada al foc. Les plantes han desenvolupat diversos mecanismes de defensa en front d'aquest fenomen que els és familiar. Han desenvolupat nombrosos mecanismes per adaptar-se als incendis.

Després d'un incendi la vegetació és capaç de regenerar-se amb les mateixes espècies.

Els efectes devastadors actuals del foc es deuen a la desaparició del brancatge aeri de l'alzina. Rara vegada el foc arriba a les branques altes de l'alzina, que es capaç de resistir el foc i rebrotar en aquestes branques més altes.

Tots el arbres típicament mediterranis tenen aquesta capacitat de rebrotar a partir de les seves arrels: l'olivera, el garrofer, etc. Els arbustos també tenen molt desenvolupada aquesta capacitat de rebrotar des de les arrels després d'un incendi.