Fauna dels boscos catalans

En els nostres boscos podem trobar molta diversitat d’animals, insectes. Tots es caracteritzen en que tots viuen en el bosc mediterrani, que és el bosc que ens envolta. Trobem diferents mamífers com el porc senglar, la cabra salvatge, el teixó, la ginesta, la mostela, el conill, el ratpenat...

Alguns amfibis representatius són el galibat, el gripau d’esperons, el gripau comú, la granota...

Si parlem de rèptils i aus, les més representatives són les següents, al parlar de rèptils són la sargantana cuallarga, i les colobres, i al parlar d’aus, el gaig, en abellerol, la oriola, l’àguila reial, el gamarús. I si parlem d’animals d’aigua trobem la carpa, la madrilla i la truita de riu.

VOCABULARY: The forests

Catalan / English

Formacions vegetals que es divideixen en capes -->Vegetal formations that divide in layers
Bosc mediterrani -->Mediterranean forest
Clima mediterrani -->Mediterranean climate
Regió mediterrània -->Mediterranean region
Irregularitat de pluges -->Rain irregularity
Precipitacions baixes -->Low precipitations
Temperatures suaus -->Warm temperatures
Vents càlids -->Warm wind
Adaptació climàtica -->Climate adaptation
Risc d’incendi -->Fire risk
Fauna -->Fauna
Flora -->Flora
Biodiversitat -->Biodiversity
Vegetació perenne -->Evergreen trees
Fulles -->Leaves
Branca -->Brunch
Arrel -->Root
Contaminació forestal -->Forest pollution
Rebrotar -->Flare up
Sequera -->Drought
Pluges torrencials -->Torrential rain
Ecosistema -->Ecosystem
Desertificació -->Desertification
Erosió -->Erosion
Sòl -->Land
Activitat humana/ Mà de l’home -->Human activity
Roca calcària -->Lime rock
Roca sedimentària -->Sedimentary rock
Paisatge -->Landscape
Regenerar-se -->To be regenerated

Esports al bosc II

Altres esports són els següents.


Airsoft
L'airsoft és un esport o hobby en el qual se simulen enfrontaments armats, utilitzant rèpliques d'armes reals d'ús vigent en la majoria d'exèrcits i cossos policials del món. Aquestes rèpliques solen ser d'escala 1:1 i estan fetes de plàstic o metall. A més els jugadors porten roba de camuflatge, fet que converteix l'airsoft en un esport molt més realista que el seu competidor directe, el "paintball".

Situació legal
A nivell de l'Estat Espanyol, a diferència d'altres països l'airsoft no està regulat legalment (és una llacuna legal); per tant no hi ha una normativa legal específica que permeti o prohibeixi la pràctica d'aquest esport. Malgrat això, arreu de l'Estat els grups de jugadors han tingut tendència a agrupar-se en associacions per tal de resoldre obstacles com són les assegurances de responsabilitat civil per danys. Actualment s'està tirant endavant el projecte de fundar una federació esportiva d'abast estatal.


L’espeleologia
L'espeleologia és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps. També s'anomena així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme.
A Catalunya, Mossèn Norbert Font i Sagué és considerat l'introductor d'aquesta disciplina. La Federació Catalana d'Espeleologia otorga cada any el premi "Norbert Font i Sagué" als millors treballs espeleològics realitzats a Catalunya i a Espanya.

Descens de barrancs
És una altra activitat de muntanya que consisteix a seguir un itinerari pel curs d'un barranc, recorrent trams a peu, altres per aigua i altres fent servir cordes.
Com altres activitats esportives, requereix a més d'una bona condició física una adequada formació tècnica.
A l'interior dels espais naturals de protecció especial aquesta activitat no està permesa amb caràcter general, atès que podria afectar els ecosistemes aquàtics.

 Bicicleta de muntanya (BTT)

Aquesta pràctica esportiva ens porta amb la nostra bicicleta per pistes i senders de muntanya, i pot arribar a presentar dificultats molt altes. Per això, cal un nivell físic bo i una bona preparació tècnica per accedir en BTT als parcs naturals, especialment els del Pirineu.
L'esforç paga la pena, i en BTT podem accedir a racons molt interessants dels nostres espais protegits, amb un punt de vista diferent del que s'obté si es fa a peu.
En alguns parcs naturals s'han habilitat itineraris específics per a BTT o que són compatibles per a caminants i practicants de la bici de muntanya. Consulteu les pàgines web o els centres d'informació dels parcs i paratges per conèixer quines pistes estan permeses per a la pràctica de la BTT, o bé per demanar autorització per circular per una pista concreta.


El puenting
El puenting proporciona una sensació unica, la de llençar-se al buit sense que res, tan sols una corda, ens subjecte al mon. Es tracta sense dubte d'una activitat que ens apropa com ninguna altre a un aparent perill, encara que no es tal, doncs, a pesar del que pot pareixer, es extraordinariament segura.

El puenting permet vivir les maximes emocions dintre del ambient urba. El puenting només requereix un moment de decisió, l'ho demes es pura adrenalina. No precisarem de una bona forma fisica, tans sol no padeixer certs problemes de salut que poden veure's afectades per la tensió del salt.


Origens
El puenting va apareixer en la decada dels 80, compta per lo tant amb molts pocs anys d'existencia. Els seus origens no estan molt clares. Hi ha qui asegura que va sorgir com la adaptació actual d'una costum milenaria que es practica en l'illa de Pentecostés, en l'arxipelag melanesio de Vanuatu.
Encara que hi ha altres que diuen que l'esport que es practica en els ponts, procedeix d'alguns estudiants britanics que competien buscant emocions, llençant-se a l'aire atats a gomes elastiques i amb l'objectiu d'apropar-se el maxim possible al terra.


El puenting
La propia paraula ens parla de moviment i de ponts. El salt en si consisteix en un gran balanceig, subjectats al pont mediant un arnés i una corda. Es salta desde un costat del pont, mentre que la corda es troba anclada en l'altre.
La sensació es molt intensa, encara que breu, per l'ho que més que un esport es tracta d'una experiencia, apta per quasi tot el mon.


El bungee
El bungee es tracta igualment d'un salt al buit, que es pot realitzar desde un pont, una grua, o inclus un globus o un helicopter. En primer lloc la nostra unió amb el pont s'ha afectuara mediant una goma elastica en lloc d'una corda i el anclatge estara en el mateix lloc del pont, o de l'estructura, en les que ens trobem. Per lo tant obtindrem una caiguda, totalment vertical, que sera amortiguada per la goma poc a poc. El moviment, al contrari del puenting, que continua amb un balanceig, seguira com un rebot decreixent per efecte de la goma.


L'equip
L'equip necessari per la practica d'aquests esports es el mateix que se emplea en escalada, amb la diferencia del bungee, que ademes inclueix la goma elastica i unes subjeccions per els peus. Aquest material es troba en tendes especialitzades i sol es deu adquirir en aquests lugars, ya que garantitzen que el material cumpleix les normes de seguretat pertinents.


El salt en puenting
No es tracte més que d'això, d'un salt. No necessitem saber res especial i l'unic que precisarem sera de la voluntat, el valor i la decisició necesaria per deixar-nos anar de la barandilla i arrotjarem a ell fins l'ultim moment. En el segon salt ja es sol buscar alguna cosa més d'emoció i es por saltar de cara, més emocionant perque veurem el terra.

Poema del bosc

No hi ha bosc.

S'ha cremat,

s'ha secat!

Els animals han fugit.

S'han perdut,

han desaparegut!

El sòl està cadavèric.

S'ha secat,

s'ha descarnat!

Per on anirà la Caputxeta,

el llop i els tres porquets,

Rinxols d'Or i els tres óssos,

Blancaneus i el set nanets?

Sàlvia del Berri

Dites dels boscos

● La caca de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó. (Pau Zabaleta i Llauger)
● La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remeni el senyor rector. (Jaume Carbonell) Popular  pirinenca.
● El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor. (Àngel Daban)
● El bolet neix per l’octubre, però és fill de l’agost. (Àngel Daban)
● Si a l'octubre plou, el rovelló mou. (Àngel Daban)
● Si per l’octubre, vas a la muntanya a passejar molts ocells veuràs pasar
● Si a l'Octubre plou, el Rovelló es mou. (Martha Garcia)
● Boira a la muntanya, pastor a la cabanya

Els boscos catalans

1. ELS BOSCOS

Els boscos són formacions vegetals complexes. Als boscos podem trobar diferents tipus d’estrats o capes: l’estrat arbustiu, l’herbaci, el linoide, el molsós i el sotabosc (els elements que es troben sota les branques).

1.1. ELS BOSCOS A CATALUNYA
Els boscos que podem trobar a Catalunya són principalment boscos mediterranis.

1.1.1. Característiques
El bosc mediterrani és un tipus de bosc que es troba a les zones de clima mediterrani. Es poden trobar als territoris que donen al mar Mediterrani, Califòrnia, Xile i el sud d’Austràlia. Es localitzen entre les latituds de 30º i 40º.
El clima mediterrani es caracteritza per una irregularitat de les precipitacions que es concentren en la tardor (sobretot) i també en la primavera, una llarga estació seca a l’estiu amb altes temperatures i un hivern suau. En general, aquest clima no és gaire plujós i les plantes reben poca aigua. El clima delimita els boscos i fa que les plantes s’hagin d’adaptar a les seves característiques. Per això en aquest tipus de bosc trobem plantes de fulla perenne, que no canvien la fulla a la tardor. A més, a més, aquests boscos aprofiten molt l’energia solar.
Un dels principals problemes que afecten aquests boscos són els incendis forestals durant l’estiu, causats per les altes temperatures, les baixes precipitacions i la imprudència de la gent. Relacionat amb això estan les sequeres. Un altre problema és que l'ecosistema de bosc mediterrani és molt sensible a la desertització si es destrueix la seva coberta vegetal. Les pluges torrencials arrosseguen el sòl amb facilitat i s'erosiona amb gran rapidesa.
El sòl dominant és el vermell mediterrani i el marró, i la terra rossa relicta.
La fauna és rica i variada i inclou tot tipus d'animals.

1.1.2. Boscos catalans importants

Parc Natural de l'Albera

Cap de Creus

Collserola
Collsacabra
Serra de Marina
Massís del Montseny
Parc Natural del Montnegre i el Corredor
Montserrat
Muntanyes de Prades
Sant Llorenç del Munt
Parc Natural del Garraf
La Garrotxa
Parc Natural del Foix
Gavarres

1.1.3. Contaminació al bosc

L'actuació de l'home al llarg dels últims 3000 anys sobre el bosc mediterrani ha estat intensa i devastadora. La naturalesa de la fusta de l'alzina, la seva duresa, ha fet que hagi servit per la producció de carbó. El fet que les plantes del bosc mediterrani tinguin un creixement lent ha fet que hagi desaparegut de soca-rel la major part del alzinar. En molts llocs, només les roques sedimentàries calcàries apareixen com els elements dominants d'un paisatge malmès.

1.1.4. Incendis forestals
El foc és un element natural al bosc mediterrani, propiciat per les característiques climàtiques de la regió mediterrània : llargues sequeres, temperatures elevades i vents forts i càlids (vents de ponent).
La vegetació mediterrània està adaptada al foc. Les plantes han desenvolupat diversos mecanismes de defensa en front d'aquest fenomen que els és familiar. Han desenvolupat nombrosos mecanismes per adaptar-se als incendis.

Després d'un incendi la vegetació és capaç de regenerar-se amb les mateixes espècies.

Els efectes devastadors actuals del foc es deuen a la desaparició del brancatge aeri de l'alzina. Rara vegada el foc arriba a les branques altes de l'alzina, que es capaç de resistir el foc i rebrotar en aquestes branques més altes.

Tots el arbres típicament mediterranis tenen aquesta capacitat de rebrotar a partir de les seves arrels: l'olivera, el garrofer, etc. Els arbustos també tenen molt desenvolupada aquesta capacitat de rebrotar des de les arrels després d'un incendi.